VISITA A LA PEDRERA, EXPOSICIÓ DE MAILLOL

El dimarts dia 24 de novembre, ens varem trobar davant La Pedrera per veure l’exposició de Maillol que havien organitzat les companyes de la comissió de sortides.

Tot un èxit de convocatòria ja que varem fer un grup de 25 persones.

L’escultora, Noemí Palacios, va comentar l’exposició aportant-nos el seu coneixement de les obres i domini de la tècnica.

Maillol va néixer a França a Banyuls-sur mer (1861-1944). Volia ser pintor, va descobrir el tapís i la llum i no va ser fins als 50 anys que un dèficit visual el va portar a l’escultura, que és més tàctil que no pas visual, i on hi intervenen més els volums que no la llum.
Les escultures de Maillol són estàtiques, atemporals, tranquil·les. Es un escultor que reflecteix allò que és quotidià, de dones, d’allò que és femení. No és un escultor simbòlic.
En la seva pintura, influenciada per Gaugin, buscava el color pur, l’essència de les coses. Els seus quadres tenen carència de lluentor i de moviment. Buscava la simplificació absoluta de la forma.
Les seves escultures sempre es poden enquibir dintre d’una forma geomètrica ja sigui cub, triangle o rectangle perfecte. Sempre podem posar l’escultura dins d’una forma. Volia que fossin estàtiques. Estava influenciat per la Grècia preclàssica, buscava l’arcaicisme.
El que “enamora” de la seva obra són les pàtines de les seves escultures.

La Noemí Palacios ens va explicar els diferents processos per fer un bronze (modelatge en fang, motlles, colades, xemeneies, banys de diferents productes per les pàtines...), tot plegat molt interessant.
També va comentar-nos, com a curiositat, que La Pedrera està tota feta de pedra d’Ulldecona, la única pedra calcària de Catalunya de la que se’n pot fer escultura.
Per acabar, només citar-vos dues frases de l’exposició i que van cridar-me l’atenció:

- A (l’obra) Mediterrània, Maillol acaba d’introduir el silenci a l’escultura. A. Guide – 1905.

- 1er. Manament: No s’ha de copiar, s’ha de tenir una idea. L’art és una invenció. S’ha de tenir una idea d’arquitectura o d’harmonia. Si copieu, no feu res.

T. Giménez Pous